dimarts, 31 de desembre del 2013

Acomiadament

A reveure!!

Espero que a tots aquells i aquelles que heu visitat aquest bloc us hagi servit per saber que hem estat treballant a les matèries del mòdul de Processos i contextos II.
La creació d'aquest bloc m'ha servit per adonar-me de tots els conceptes apresos al llarg d'aquest semestre, que son bastants com podeu apreciar.
Amb el que em quedo del crèdit de COED és sobretot amb la lectura del llibre Com parlar bé en públic, ja que gràcies als consells i  tècniques apreses podré fer millors exposicions orals. A més aquest aprenentatge és molt útil ja que el puc portar a la pràctica no només en treballs i exposicions orals a la universitat, sinó que en qualsevols moment de la vida i situació comunicativa en la que em trobi.
Per altra banda de les classes de GITIC també en trec aprenentatges molt enriquidors, sobretot els programes per a fer presentacions amb suport digital, ja que és una eina indispensable per a fer bones exposicions orals. i la taxonomia de bloom perque la coneixença dels processos mentals que fan els infants durant el seu procés d'aprenentatge és molt útil per a ajudar-los a assolir-los amb èxit.
Per finalitzar aquesta entrada us adjunto una canço, que a més de servir d'acomiadament espero que us carregui les piles!
Fins aviat a tots i totes!


Diferències entre el codi escrit i l'oral

Descricpió

Hi ha certes diferències entre el codi escrit i l'oral. S'han te tenir en compte alhora de comunicar-se ja que la comunicació no s'efectuarà d'igual manera.
A continuació us mostraré els punts més importants en cada codi, l'escrit i l'oral.

Canal oral

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS


  • Canal auditiu
  • Comunicació espontània
  • Immediata en el temps i espai
  • Comunicació efímera       
  • S'utilitzen els codis no-verbals
  • Interacció en el discurs, és negociable entre els interlocutors
  • Context extralingüístic molt important

DIFERÈNCIES TEXTUALS

Adequació

  • Marca la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional).
  • Temes generals: gran formalitat baix i propòsits subjectius.

Coherència

  • Selecció menys rigorosa de la informació, trobem canvis de tema i repetincins.
  • Sol ser més redundant.
  • L'estructura que presenta el text és oberta ja que existeix la interacció entre els interlocutors.
  • Les estructures son poc esteriotipades.

Cohesió

  • Menys gramatical: hi ha pauses i entonacions.
  • Molta utilització dels elements paralingüístics: canvis de ritme i velocitat.
  • Molts codis ni verbals.

Gramàtica

Fonologia i grafia
  • Incorpora formes pròpies dels usos espontais: contradiccions, elisions...
Morfologia
  • Solucions poc formals: relatius simples, combinacions de pronoms...
Sintaxi
  • Tendència a utilitzar estructures sintàctiques simples.
  • Freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades.
  • L'ordre dels elementsa l'oració és força variable, les el·lipsis son freqüents.
Lèxic
  • Accepta la repetició lèxica i l'ús de mots crossa, tics lingüístics i mots jòquer.
                                      

Canal escrit

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS
  • Canal visual.
  • Comunicació elaborada.
  • Diferida en el temps i espai.
  • Comunicació duradora en el temps.
  • Codis no verbals poc utilitztas.
  • No existeix la interacció entre els interlocutors.
  • El context és poc important.
DIFERÈNCIES TEXTUALS

Adequació

  • Tendència a anutralitzar-los.
  • Temes específics: grau de formalitat alt i te pròposits objectius.

Coherència


  • Selecció precisa de la informació.
  • Menys redundant que en el canal oral.
  • Presenta una estructura tancada i esteriotipada, amb frases fetes i fòrmules.


Cohesió

  • Més gramatical:puntuació, sinònims, enllaços..
  • Pocs elements paralingüístics i codis no-verbals.

Gramàtica

Fonologia i grafia
  • Gairebé no les incorpora.
Morfologia
  • Solucions formals: relatius compostos, combinacions de pronoms...
Sintaxi
  • Estructures complexes i desenvolupades, oracions llargues...
  • Absència d'anacoluts.
  • L'ordre dels elements a la oració és estable, els el·lipsis son mennys freqüents que en el canal oral.
Lèxic
  • Tendeix a eliminar la repetició lèxica.
  • Absència o tendència a eliminar els mots crossa.

Reflexió

Per a gaudir d'una bona comunicació hem de ser capaços d'adaptar-nos al context en el que ens trobem, ja que cada situació comunicativa així ho requereix.
A continuació us adjunto una imatge i un vídeo per a que observeu les diferències esmentades.


Habilitats lingúístiques

Descripció

La competència comunicativa son les capacitats que tenen les persones per a comunicar-se d'una forma correcte, clara i entenedora. Fer-ho correctament implica aspectes de lèxic, gramàtica, semàntica i altres com com poden ser el context en el que ens trobem.

Les quatre grans habilitats amb les que ens trobem son la de llegir, escriure, parlar i escoltar.

Llegir

Llegir és sinònim de comprensió, per tant assolir amb eficàcia el que implica saber llegir, que no és més que comprendre és indispensable per a qualsevol persona.
Tal i com va determinar Isabel Solé l'any 1982 l'acte de llegir té quatre grans implicacions. La primera ens parla sobre el procés actiu que té l'acte de llegir, ja que cada persona entén una cosa d'un mateix text, potser diferint del missatge que pretenia donar l'autor.
La segona implicació ens diu que la lectura sempre té un objectiu i segons quin sigui llegirem d'una manera o un altre. Per exemplificar una mica més amb dues situacions ben diferenciades, no utilitzes les mateixes tècniques quan llegeixes un text per tal d'estudiar-lo que quan llegeixes per pur plaer, distreure't i gaudir d'una bona estona.
En tercer lloc Isabel Solé ens diu que quan llegim fem un procés d'interacció entre el text i nosaltres, ens  l'hem de fer nostre i relacionar el que ja sabem amb el que aprenem.
Per últim la quarta implicació tracta del procés de predicció i inferència que efectuem en una lectura. Ens fem hipòtesis a mesura que anem llegint, i si no entenem algu concepte el relacionem a partir del significat del context de la resta.





Escriure


El procés d'escriure és realitza produint un text escrit amb significat. Hi ha tres aspectes que son essencials per a realitzar un text significatiu, els formals, linguüístics i discursius.


  • Els formals és centren en temes com la cal·ligrafia, la relaxió existent entre so i grafia i per últim la disposició en l'espai.
  • Pel que fa als aspectes linguístics tenim els que fan referència a la morfologia, lèxic, tintàxi i semàntica.
  • Per últim ens trobem amb els aspectes discursius, relacionats amb la tipologia textual, les característiques pròpies del text (coherència, adequació, cohesió, correcció, estil) i el procés de de la composició escrita que consisteix en planificar, redactar i revisar el text.



Parlar

Parlar és el fet de transmetre informacions (pensament) de manera articulada, coherent i clara. Cada situació comunicativa exigeix una adequació determinada, per aquest motiu és imprescindible saber sempre amb qui estàs parlant i de quina forma ho has de fer.




Escoltar

Escoltar no és sinònim de sentir, que és el que fem amb les oïdes, sinó comprendre el missatge que rebem. Quan escoltem s'enjega un procés cognitiu de construcció d'un significat i intepretem el missatge que hem escoltat.





Reflexió

Per tal de tenir una bona comunicació cal haver assolit amb èxits els aprenentatges que vas adquirint fins arribar a saber llegir, escriure, parlar i escoltar . No sols acadèmicament són necessaris ja que en la vida diària els apliquem constament i afavoreixen les nostres relacions socials.
A banda de l'importància que tenen per a formar-te personalment, no hem de deixar de costat que com a futurs mestres haurem de ser capaços de donar les eines necessàries als alumnes per a que aprenguin aquestes quatre habilitats tant essencials. Aprendran de nosaltres i amb nosaltres, per tant és necessari que nosaltres les dominem per ensenyar als alumnes a fer-ho correctament.

Ampliació

A continuació us deixo uns enllaços molt interessants on podeu trobar eines molt útils per a fomentar les habilitats comunicatives dels infants.


Com parlar bé en públic

Descripció

Un dels primers llibres que ens han fet llegir a la Facultat ha estat aquest, Com parlar bé en públic, escrit per Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Quan ens van donar la notícia vaig pensar que seria un manual escrit, ple de pautes a seguir per tal de ser capaços de fer presentacions orals dignes d'universitaris. Ho reconeixo, vaig creure que seria un llibre aborrit de llegir, on les pàgines no acabarien mai però si la meva paciència.
El que em vaig trobar va ser un llibre ple d'exemplificacions que t'ajudaven a entendre i fer més amena la lectura, sobtant-me de valent  ja que vaig trobar més fresca la lectura del que em pensava en els inicis.

Com parlar bé en públic és un llibre essencial per a llegir a l'entrada a la universitat, on cada dos dies has d'exposar algun tema davant una classe plena d'ulls observant que és el que dius i de quina manera ho fas. A més, amb la professió que hem escollit  és essencial ser capaços d'expressar-nos correctament, exposar les idees amb claredat i arribar a la gent, mostrant-nos tranquils i segurs del que diem.

I això no acaba amb estudiants universitaris de magisteri, ja que qualsevol persona ha de ser capaç de comunicar-se amb claredat, fer arribar als altres les seves idees i no passar una mala estona cada cop que has de parlar per a un grup de persones.

Reflexió

Un cop vam haver llegit el llibre i realitzat un resum del que consideravem més important vam posar les nostres idees en comú, sortint-ne d'aquí un decàleg per a ser un bon comunicador. Això és el que vam extreure:
  1. Preparació d'un guió
  2. Acceptar que passarem nervis i minimitzar el seu efecte.
  3. Parts claus del discurs: introducció i conclusions.
  4. Conèixer el públic al que ens dirigirem i mantenir feedback.
  5. La importància del llenguatge no verbal.
  6. Anar amb compte amb la entonació.
  7. Parlar de forma clara, breu i concisa.
  8. Utilitzar recursos com metàfores i exemplificacions.
  9. Utilitzar silencis i pauses.
  10. Ajudar-te dels suports visuals.

Aquest és el decàleg que vam realitzar a classe, però el que personalment em va servir a mi van ser altres conceptes que no han aparegut. Un dels meus handicaps és que quan estic nerviosa no vocalitzo bé, i entro en un cercle viciós ja que adonar-me no fa més que empitjorar la situació. 
Una de les tènciques que ens explica al llibre és la de posar-te algun objecte a la boca, per exemple un llapis. per tal que t'obliguis a utilitzar tot el sistema de fonació. Un cop te'l treus t'adones que has d'utilitzar-lo correctament per tal que se t'entengui i et resulta molt més fàcil un cop has provat com seria comunicar-te amb un destorb a la boca.
Un altre punt que he dut a terme en moltes de les presentacions que he hagut de realitzar és el de la mirada, ser capaç de mirar a tot el públic i no centrar-te en una sola persona. Mai hauria dit que ajudés a clamar els nervis i tenir més seguretat repassar amb la vista l'auditori. Normalment mirava a dues o tres persones quan havia de realitzar un discurs, i axiò a part de calmar els nervis no és correcte, ja que si vas mirant a tothom captes la seva atenció, a banda de semblar més professional.

Ampliació

A continuació us adjunto un vídeo on se'm veu recitant un poema a classe, valoreu vosaltres mateixos com em va sortir, tant l'expressió oral com la corporal.





L'ànima de les flors

Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no,no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
més ara el nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà".

Joan Maragall 1898



Taxonomia de Bloom


Introducció



La Taxonomia de Bloom és un concepte basat en les habilitats i processos del pensament que tenen els infants durant el seu procés d'aprenentatge. Rep aquest nom pel creador d'aquesta taula, Benjamin Bloom.


En aquest llistat s'organitza jeràrquicament les habilitats que han d'aconseguir tenir els alumnes, de manera que no podran passar de nivell sinó adquireixen totes les capacitats que requereix el nivell. Per exemplificar-ho una mica més, no podràs passar a un nivell superior sense haver interioritzat les habilitats del nivell inferior.

Reflexió


Pel que fa referència a l'aprés a les classes de GITIC, un bon mestre no ha de restar al marge de les eines que té al seu abast. Ha de ser coneixedor de les TIC (Tecnologies de la informació i de la comunicació) per tal d'afavorir l'aprenentatge dels seus alumnes.

Gràcies a la coneixença de les habilitats descrites a la taula de la Taxonomia de Bloom el professor ha de tenir-les present i potenciar-les, entenent que son eines indispensables per a que els alumnes assoleixin amb èxit els processos d'aprenentatge.


Ampliació


Aquesta taula tan important és basa en uns conceptes bàsics, sis verbs que han de portar a la pràctica els alumnes per tal d'assolir els objectius d'aprenentatge. Aquests verbs son els següents, per ordre de menys importància a més: Recordar, Comprendre, Aplicar, Analitzar, Avaluar i Crear.


Tot seguit us deixo la taula de la Taxonomia de Bloom per a que l'observeu de ben a prop i agafeu consciència del que pretenia transmetre fa més de 50 anys i encara avui tenim tant present, podent-la adaptar a les TIC i les noves necessitats de l'alumnat.


Twitter



Descricpció

Twitter és una aplicació web de microblogging on els usuaris poden rebre i publicar missatges. Aquesta aplicació ha tingut molta acollida, tanta que Twitter afirma haver superat ja els dos-cents milions d'usuaris arreu del món. Gràcies a la comunicació ràpida i senzilla que t'ofereix twitter pots compartir les teves publicacions amb el món sencer, compartint opinions i idees sobre qualsevol tema.

Però, com funciona?


Abans de tot t'has de crear un compte a la seva pàgina web, es totalment gratuït i no té despeses mensuals.  Un cop tens el teu compte pots seguir a qualsevol usuari de Twitter, igual que qualsevol persona et pot seguir a tu. Si no vols relacionar-te amb algun tuiter (usuari de Twitter) el pots bloquejar, i a l'inversa, et poden bloquejar. 
A les publicacions que fas se les anomena tuits i no poder superar els 140 caràcters. Hi ha altres funcions que no siguin les d'enviar el missatge solsament, si al començar el tuit poses "@" i el nom d'un altre usuari crees un enllaç que permet que la persona nombrada rebi el tuit directament, a més de que els teus seguidors vegin el seu compte.
Un altre de les opcions oferides per Twitter son els hashtags que serveixen per crear etiquetes i els tuiters poden parlar sobre un mateix tema.
També està la opció de retuitejar que és basa en reenviar els tuits d'altres usuaris, per tal que els teus contactes els quguin visualitzar.


Reflexió

Com a futurs mestres resulta imprescindible estar al dia amb el que passa a l'actualitat i les noves formes de comunicació les hem de conèixer i ser capaços de treure'n el màxim profit. Es sabut per tots que el mon del Twitter és molt gran, la gent expressa les seves idees, gustos i opinions de temes molt diversos. Es per aquest motiu que resulta obvi que qualsevol persona, si utilitza de forma correcta pot treure'n molt profit, i entre aquests els mestres.
Twitter és una font d'informació constant, on a cada segon la gent participa dient la seva i gràcies al seu sistema de comunicació on no pots superar els 140 caràcters les idees es sintetitzen molt i t'arriben de forma clara i correcta.
És una eina que en el futur podrem utilitzar per tal de conèixer el que fan altres mestres, com organitzen la seva feina i quins son els recursos que utilitzen a les aules. Podrem compartir experiències, emocions, trucs i maneres de fer que ens serveixin alhora de tractar i treballar amb els nostres alumnes.
És per tot això i pel simple fet d'estar conectat amb el mon que et rodeja que et recomano a participar  d'aquesta realitat virtual, que t'acostis i provis tu mateix la seva utilitat.


Presentacions amb suport digital

Introducció


Quan ens trobem en la situació d'haver de fer una exposició ens venen al cap un seguit de dubtes, entre ells escollir el suport que utilitzarem.
Desde les classes de GITIC ens han donat varies eines amb les que podem fer presentacions i segons les necessitats que aquesta impliqui cal decidir-se entre unes o altres.
En aquesta publicació no parlaré de power point, ja que per a molts de nosaltres era l'única eina que coneixiem fins ara. En Jorge Coderch a les seves classes ens presentà el programa Prezi i el Pearltrees, eines molt diferents entre si amb un objectiu comú: fer-nos més fàcil les presentacions digitals.

Reflexió

Prezi

El primer programa que vam conèixer va ser el prezi, i no sols per a l'exposició modular de processos anomenada Identitat i territori, sinó en molts dels treballs que ens han demanat a la facultat. En moltes de les exposicions que havíem de fer vam veure molts companys i companyes que començaven a treure-li rendiment, utilitzant-la a diari com a suport visual on-line.
El seu funcionament és diferent al del Power Point, que constava en fer passar diapositives, aquesta és la gran diferència ja que el Prezi no funciona a base d'aquestes, sinó que presenta un pla conjunt, on a base de zooms i marcs vas visualitzant la presentació. 
Ofereix moltes plantilles on crear les presentacions, així segons el tema i la presemtació del mateix pots escollir la opció que més et convingui.
Cal afegir que pots compartir les presentacions amb altres usuaris, d'aquesta manera plegats poden treballar i obrir les presentacions


Pearltrees

El segon programa que ens va donar a conèixer en Jorge a les classes de GITIC va ser l'anomenat Pearltrees. Aquest gairebé ningú el coneixia, jo ni tan sols havia escoltat parlar del programa. Al començament no em va semblar gaire útil, ja que inevitablement el comparava amb el Power Point o el Prezi i es que el seu funcionament i ús no tenen gaire en comú.
Pearltrees funciona com a eina per realitzar una presentació a basa d'adreçes URL que estiguin en línia. Aquestes les organitzes jeràrquicament en perles, que no son més que el recipient de les URL. A més pots inserir vídeos, fotografies i text en aquestes perles.
Per a la realització del treball modular de Processos i contextos educatius II "El bon comunicador" vam haver de crear una presentació amb el programa, utilitzant la opció que aquest t'ofereix Pearltrees Team. Utilitzant aquesta opció podíem crear un grup d'usuaris i treballar conjuntament afegint i modificant perles.

Ampliació

La coneixença d'aquests programes ens ha servit molt per a millorar les nostres presentacions en públic. ja que serveixen com ajuda visual a l'orador. A més no és el sol fet de poder mostrar al públic imatges o vídeos, sinó la tranquilitat que et dóna poder exemplificar tot allò que dius.
A continuació us deixaré els enllaços de les dues presentacions que vaig haver de fer, la d'identitat i territori, realitzada amb la Laia Codina i per últim la del bon comunicador, feta conjuntament amb la Georgina Carpi, Jaume Gené, Guillem Fuentes i Alex Costa.
Espero que us agradin i coneixeu una mica de més a prop aquests dos programes per a realitzar presentacions on-line.