Descripció
Un dels primers llibres que ens han fet llegir a la Facultat ha estat aquest, Com parlar bé en públic, escrit per Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Quan ens van donar la notícia vaig pensar que seria un manual escrit, ple de pautes a seguir per tal de ser capaços de fer presentacions orals dignes d'universitaris. Ho reconeixo, vaig creure que seria un llibre aborrit de llegir, on les pàgines no acabarien mai però si la meva paciència.
El que em vaig trobar va ser un llibre ple d'exemplificacions que t'ajudaven a entendre i fer més amena la lectura, sobtant-me de valent ja que vaig trobar més fresca la lectura del que em pensava en els inicis.
Com parlar bé en públic és un llibre essencial per a llegir a l'entrada a la universitat, on cada dos dies has d'exposar algun tema davant una classe plena d'ulls observant que és el que dius i de quina manera ho fas. A més, amb la professió que hem escollit és essencial ser capaços d'expressar-nos correctament, exposar les idees amb claredat i arribar a la gent, mostrant-nos tranquils i segurs del que diem.
I això no acaba amb estudiants universitaris de magisteri, ja que qualsevol persona ha de ser capaç de comunicar-se amb claredat, fer arribar als altres les seves idees i no passar una mala estona cada cop que has de parlar per a un grup de persones.
Reflexió
Un cop vam haver llegit el llibre i realitzat un resum del que consideravem més important vam posar les nostres idees en comú, sortint-ne d'aquí un decàleg per a ser un bon comunicador. Això és el que vam extreure:
- Preparació d'un guió
- Acceptar que passarem nervis i minimitzar el seu efecte.
- Parts claus del discurs: introducció i conclusions.
- Conèixer el públic al que ens dirigirem i mantenir feedback.
- La importància del llenguatge no verbal.
- Anar amb compte amb la entonació.
- Parlar de forma clara, breu i concisa.
- Utilitzar recursos com metàfores i exemplificacions.
- Utilitzar silencis i pauses.
- Ajudar-te dels suports visuals.
Aquest és el decàleg que vam realitzar a classe, però el que personalment em va servir a mi van ser altres conceptes que no han aparegut. Un dels meus handicaps és que quan estic nerviosa no vocalitzo bé, i entro en un cercle viciós ja que adonar-me no fa més que empitjorar la situació.
Una de les tènciques que ens explica al llibre és la de posar-te algun objecte a la boca, per exemple un llapis. per tal que t'obliguis a utilitzar tot el sistema de fonació. Un cop te'l treus t'adones que has d'utilitzar-lo correctament per tal que se t'entengui i et resulta molt més fàcil un cop has provat com seria comunicar-te amb un destorb a la boca.
Un altre punt que he dut a terme en moltes de les presentacions que he hagut de realitzar és el de la mirada, ser capaç de mirar a tot el públic i no centrar-te en una sola persona. Mai hauria dit que ajudés a clamar els nervis i tenir més seguretat repassar amb la vista l'auditori. Normalment mirava a dues o tres persones quan havia de realitzar un discurs, i axiò a part de calmar els nervis no és correcte, ja que si vas mirant a tothom captes la seva atenció, a banda de semblar més professional.
Ampliació
A continuació us adjunto un vídeo on se'm veu recitant un poema a classe, valoreu vosaltres mateixos com em va sortir, tant l'expressió oral com la corporal.
L'ànima de les flors
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no,no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
més ara el nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà".
Joan Maragall 1898
.jpg)
